El 1918 Wittgenstein havia acabat el seu Tractatus logicus-philosophicus (1921), una obra que segons ell, subministrava la “solució definitiva” als problemes filosòfics. Més tard, es va apartar de la filosofia i durant anys va ensenyar als escolars d'un poble d'Àustria. El 1929 va tornar a Cambridge per tal de reprendre el seu treball en filosofia i va ser designat al Trinity College. Aviat va començar a rebutjar certes conclusions del Tractatus i a desenvolupar altres opinions reflectides en les seves Investigacions filosòfiques, obra publicada amb caràcter pòstum el 1953. Home sensible i profund que sovint es mostrava solitari i amb tendència a la depressió. Odiava la petulància i va ser famós pel seu estil senzill de vida i de vestir. Era de personalitat forta i segura, i va exercir una considerable influència en aquells amb els quals feia amistat. Wittgenstein es va retirar el 1947 i va morir a Cambridge el 29 d'abril de 1951.
LA SEVA OBRA:
En l'evolució filosòfica de Wittgenstein hom pot distingir dues èpoques distintes: un primer període, representat pel Tractatus, i un altre de posterior, representat per les Investigacions filosòfiques. No obstant això, durant la part més gran de la seva vida, Wittgenstein, de manera coherent, va concebre la filosofia com una anàlisi conceptual o lingüística. En el Tractatus va defensar que la “filosofia pretén l'aclariment lògic de les idees”. En les Investigacions filosòfiques, tanmateix, mantenia que la “filosofia és un combat contra l'encanteri de la nostra intel·ligència per mitjà del llenguatge”. El més important va ser el Tractatus, Wittgenstein defensava que el llenguatge es compon de proposicions complexes que poden ser analitzades en proposicions més senzilles fins a arribar a una formulació simple o elemental. De manera semblant, el món es compon de fets complexos que poden ser analitzats en fets menys complexos fins a arribar als fets simples, o atòmics. El món és la totalitat d'aqueixos fets. Segons la imatge de la teoria del significat de Wittgenstein, és la naturalesa lògica de les proposicions elementals la que representa fets atòmics o “situacions”. Afirmava que la naturalesa del llenguatge requereix proposicions elementals, i la seva teoria del significat exigeix que hi hagi fets atòmics representats per proposicions elementals. Sobre aquesta anàlisi, només les proposicions que representen fets —les proposicions de ciència— són considerades cognitivament significatives. Les declaracions ètiques i metafísiques no són afirmacions significatives ni rellevants. Aquesta teoria va produir un gran efecte sobre les teories del positivisme, i els positivistes lògics adscrits al Cercle de Viena van reconèixer la transcendència d'aquesta conclusió.En l’obra Les Investigacions Filosòfiques, Wittgenstein va arribar a creure, no obstant això, que la limitada visió del llenguatge reflectida en el Tractatus era errònia.
En les Investigacions filosòfiques va defensar que si un investiga en el present com s'utilitza el llenguatge, la varietat d'usos lingüístics es torna clara. Les paraules són com eines, i com les eines serveixen per a diferents funcions, així les expressions lingüístiques acompleixen diverses funcions. Encara que algunes preposicions són utilitzades per a representar fets, altres són utilitzades per a ordenar, interrogar, pregar, agrair, maleir, i així successivament. Aquest reconeixement de la pluralitat i flexibilitat lingüístiques van portar al concepte de Wittgenstein del joc del llenguatge i a la conclusió que la gent interpreta diferents jocs de llenguatge. El científic, per exemple, està immers en un joc lingüístic diferent del teòleg. A més, el significat d'una proposició ha de ser compresa en l'àmbit del seu context, això és, en els termes de les regles del joc del qual aqueixa proposició és una part. La clau per a la solució dels trencaclosques filosòfics és el procés terapèutic d'examinar i descriure el llenguatge en ús.Altres obres de Wittgenstein, totes publicades després de la seva mort, són Observacions sobre els fonaments de la matemàtica (1956), Els quaderns blaus i marró (1958), Apunts 1914-1916 (1961) i Gramàtica filosòfica (1969).
2.IDEES PRINCIPALS
L'auto es partidari de que la filosofia tracta d'aclarir els pensaments. Defensa que la tasca important de la filosofia no és el contingut, preten aclarir els enunciats. La filosofia serveix per acarir pensament, no pas parlar del món. Filosofia aclareix el contingut lingüístc dels enunciats. En resum, l'activitat de la filosofia és interpretar lingüísticament els enunciats no el contingut.
3. QUINA ÉS LA FUNCIÓ DE LA FILOSOFIA SEGONS EL TEXT?
L'autor autríac del segle XIX, en aquest text que pertany al Tractatus. Aquest autor defensa e mètode analitcolingüístic, en la qul s'explica. La primera afirmació és la del aclariment del penament lògic. Diu que és una teoria no una activitat perquè les teories concretes són part de les ciències no de la filosofia. Una obra, són proposicions que requereixen ser aclarades. El resultat, és l'aclariment de les proposicions, si tenen sentit o no i aclarar-les. Proposicions ue no preenen saber sobre el món, son absurdes, no per això falses, sinó que no tenen sentit, són incensates. Els límits del món del llenguatge, els límits del meu món. Delimitar amb precisió, allò que és pensable, quines coses es poden dir i quines no. La filosofia ha de servir per aclarar el llenguatge de la ciència.
3.1. Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia és una actvitat?
Perquè no hi ha una sola solucó teòrica, sinó que hi ha una erie de hipòtesi, preguntes, que no obtens una sola resposta, sinó que es pot refutar i no és universal. És a dir, no hi ha una sola teoria sinó que hi ha diverses i poden ser variables.
3.2. Coment la frase subrallada.
La fiosofia ha d'aclarar les preguntes ni gaire freqüents, preguntes confuses i a la vegada opaques. Aquelles, que no tothom pot respondre, que no són fàcils de trobar una resposta, i que requereixen un reflexió. Per a l'autor la filosofia es basa en aclarir els pensaments que són confusos, no vol provar-los, sinó només aclarir-los. No totes les teories són falses, algunes no tenen sentit.
4. QUIN MÈTODE DEFENSA L'AUTOR I COMPARA'L AMB ALTRES MÈTODES QUE HAGIS ESTUDIAT.
L'autor defensa el mètode analiticolingüístic, concretamet en la seva primera etapa. Pensen que la major part dels problemes filosòfics es plantejen perquè les expressions filosòfiques són imprecises i creen confusions. La filosofia ha d'aclarar aquests enunciats. Aquesta filosofia té dos vessants, l'anàlisis formal, que considera la lògica com el llenguatge perfecte i que a la filosofia li correspon només aclarir els pensaments. I l' anàlisis de l'us del llenguatge, que considera que hi ha diverses manerar d'utilitzar el llenguatge, a les quals Wittgenstein denomina jocs lingüístics, són maneres diferents d’utilitzar el llenguatge. Són models que describen situacions cominicatives.
Comparat amb el Mètode Empirista, en el qual aquest mètode considera necessària l'experiència i la raó, tot i això dona prioritat a l'experiència. Defensen que els sentits són la porta d'entrada al coneixement. En el mètode analiticolingüístic, en canvi, el que defensen és aclarir la teoria lingüísticament, arribar a una conclusió i no provar ni rebatre, simplement explicar el pensament, la ciència ja s'encarregarà de provar-lo, no és cosa dels filòsofs, ells nomé arriben a la conclusió, provar-lo no és el seu treball, ells no miren que aquest pensament sigui real o no, només ho intenten explicar lingüísticament.
Comprat també amb el Mètode Racionalista, mètode el qual li dóna importancia sobretot a la raó ja que aquesta pot donar-nos la veritat. Així que la raó és la font dels coneixements, però també té en compte allò que ens ve donat per els sentits. Els principis del coneixement són les veritats de la raó, aquestes combinen la intuició i la deducció. En canvi, en el analiticolingüístic la raó no té tanta importància, sinó que es limiten a explicar un pensament lingüístic. Expliquen els enunciats i la ciència ho prova. Així que pensen que han d'aclarir a través del el llenguatge,no miren de conèixer la veritat , concentren el seu interès en el llenguatge, en l'aclariment.
I per últim, la comparació amb el Mètode Empiricoracional, mètode en el qual el seu origen està centrat en Aristòtil. Fa la comparaió de dues fonts diferents, els sentits i l'enteniment. A partr d'aquí, accedim a dos nivells de realitat: el sensible i l'intel·ligible. En el sensible, arribem per mitjà dels sentits. En el intel.ligible, es centre en que són les coses i el que fa que siguin. Vol conèixer el que és comú universalment i el que és necessàri per a tots els éssers vius. En el mètode analiticolingüístic no té importànci que són les coses, sino que explica el pensament, i aclara els enuncias lingüístics.
5. POSA UN TÍTOL AL TEXT.
El lògc pensament de la filosofia.
.jpg)
