ACTIVITAT 12
DEFINEIX- TEMA 2

1. Raó teòrica: La raó teòrica és aquella que s’orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la.


2. Ultimitat: És una de les característiques bàsiques de la metafísica, en el seu intent d’arribar a les qüestions últimes, són aquelles respostes les quals no s'admet seguir preguntant més.

3. Coneixement: El coneixement es refereix a la veritat trobada mentre que conèixer fa referència a la cerca de la veritat.

4. Creença (Kant): Estat en que algú està convençut que el que pensa és veritat, però no pot donar cap justificació que pugui ser acceptada per tots. Tot i així, subjectivament creu que això és cert.

5. Interès emancipador: Interès orientat a l'alliberació dels éssers humans de la dominació i la repressió, que condueix a les ciències socials critiques, com la psicologia cognitiva.

6. Dogmatisme: És la possibilitat del coneixement que defensa que es pot arribar a la veritat absoluta. És la possibilitat contraria al escepticisme.

7. Relativisme: És la possibilitat del coneixement que entén que reconèixer quelcom com a cert o fals depèn de diferents factors com la cultura, l'època o el grup social.

8. Realisme: Defensa que la realitat existeix independentment del subjecte i el subjecte la pot conèixer tal com és, però sense modificar-la ni canviar-la.

9. Idealisme: La realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix. La realitat depèn de la construcció del subjecte.

10. Noema: Fa referència a l'’objecte de la consciència, acció de la consciència.

11. Prejudici: Judicis previs que hem adquirit a través de l'educació, la cultura, socialització, i que condicionen la nostra forma de veure el món.

12. Ignorància: Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

13. Autoritat: És un dels criteris de la veritat, en el qual una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú que té més coneixement sobre la matèria, o el tema tractat.

14. Evidència sensible: És un criteri de la veritat a partir de qual acceptem un enunciat en la mesura que ve donada pels sentits.

15. Veritat com a correspondència: Teoria que considera que un enunciat és vertader quan concorda amb la realitat.

16. Criteri contextual: Defensa que no hi ha una veritat aïllada, els coneixements estan interrelacionats, i dintre d'un context.

17. Consens: Acord entre un grup de persones sobre temes determinats.

18. Realitat contingent: Ens referim a quelcom que és actualment, però que podria no haver estat, o pot deixar de ser-ho.

19. Realitat psíquica: Fa referència a aquella realitat dels nostres pensaments, imaginacions, desitjos, idees, records, dubtes o pors. Correspon al Món 2 Popper.

20. Realitat virtual: Conjunt de percepcions i sensacions que són possibles amb l’ajuda d’un suport tècnic com pot ser l'ordinador, la televisió, el videojoc... Ens dóna la il·lusió de realitat física, és a dir, sembla una realitat del món 1.

21. Món 3 de Popper: Els productes de la cultura que apareixen a partir de la interacció del Món 1 i 2 de Popper, és a dir, de la realitat física i psíquica.


ACTIVITAT 11
ACTIVITAT REALISME O APARENÇA
(pàg. 51 núm.7)

Són reals o semblen reals? En qui sentit són aparença o realitat?

·Un triangle equilàter: És real, una veritat univeral, sempre serà així, necessari.

·La mort: És real, segueix el criteri de la experiència.

·Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve: Possiblitat, és real que hi ha la possibilitat, però probable. És un desig, és a dir, una realitat psíquica.

·Lara Croft: És una realitat virtual, realitat en el videojoc.

·Napoleó Bonaparte: És real ja que hi ha documentació que ens ho mostra, hi ha testimonis que ens ho realatan.

·Un miratge: És una aparença, veure una cosa que no hi és, és a dir, és una realitat psiquica.

·Una flor de plàstic: L'objecte és real, però presenta una aparença de la flor real.

·La meva alegria per l'aprovat: És una realitat, jo sento una realitat psíquica (Món 2).

·El meu aprovat: És rel, una plasmació física, un realitat de tipus matemàtic, percepció del document.

·Els records de l'estiu: Una realitat del món dos, una realitat psíquica.

·El somni d'aquesta nit: El somni és real, però els continguts semblen reals.

·Els amics del xat: És una realitat virtual.

·La meva imatge en un mirall: És una aparença, la imatge és real, una representació d'una persona.

·El que sento en veure una pel.lícula: És real però només per a mi, és a dir, és una realitat psíquica.

·Una pel.lícula: És una realitat virtual, el mateix exemple que els amics del xat.

ACTIVITAT 10
COMENTARI DE TEXT (pàg. 130 núm.6)
VERITAT, REALITAT, CONCORDANÇA



-BIOGRAFIA:
Martin Heiddeger, va ser un filòsof alemany, Va néixer a Alemanya, 26 de setembre del 1889 i va morir a Todtnauberg, Alemanya, 26 de maig del 1976 fou un filòsof alemany.
Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia. Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a després ensenyar durant un període. Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia. Va influir molt especialment en l'obra de la filòsofa Hannah Arendt. L'estil didàctic i escriptural de Heidegger en "Ésser i Temps", va influir en l'estil que utilitza Jean-Paul Sartre en "L'Ésser i el no-res", i fins i tot en el de Jacques Lacan quan redacta els seus "Escrits". Ara bé,l'obra de Heidegger aborda, en tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic, és d'aquesta manera que influeix directament en els hermenèutics: Paul Ricoeur, Rudiger i Hans-Georg Gadamer. La seva eminència dintre de la filosofia continental s'ha vist marcada per la polèmica, sobretot la de la seva adhesió al Partit nacionalsocialista, manifestada en el discurs que va pronunciar en la presa de possessió de la càtedra a la Universitat de Friburg. La renúncia a la càtedra, molt poc després d'ocupar-la, no va evitar que en 1945 fos destituït com docent a Friburg, després de l'ocupació de Alemanya pels aliats després del final de la Segona Guerra Mundial.Només en l'any 1952 es va reincorporar, si bé la seva activitat acadèmica va ser ja molt menys constant. Encara que va rebre d'alguns dels seus deixebles, com Herbert Marcuse, el suggeriment insistent que es retractés públicament del seu discurs de 1933, el filòsof va desestimar el consell i mai va voler donar explicacions.
Si bé per a alguns és impossible abordar la seva obra sense reserves, la majoria de filòsofs i estudiosos actuals prefereixen prendre el treball de Heidegger en el seu sentit estrictament filosòfic, que no resulta menys controvertit. Des de la filosofia analítica, la seva obra ha estat criticada amb duresa, sobretot per Carnap. Però el pensament heideggerià també ha suscitat adhesions entusiastes: així, la filosofia francesa de les dècades de 1960 i 1970, va admirar la capacitat de precisió del seu llenguatge, així com la seva aportació al discurs humanístic.

-IDEES PRINCIPALS:
La qualitat d’allò que és cert, és la veritat.
La paraula veritat ha perdut significat amb el seu ús.
Què és cert? Allò que és cert, és real, hi ha una concordança.

-TÍTOL: Concordança entre allò cert i allò real?

-ANÀLISI DEL TEXT:
L’or veritable, és l’or del qual estic convençut, estic cert.
L’or fals, és només aparent, allò que està tapat, que no em deixa veure la realitat.
El que diem que és cert o fals és l’enunciat, no pas la cosa. Els enunciats designen fets reals.
Allò que és cert no són els meus enunciats, jo puc tenir el discurs, i no pas la cosa dins meu. Més que cosa, llenguatge.
El que diu aquest enunciat concorda amb la cosa. Com per exemple, un guix blanc, no concorda amb l’objecte.
‘Un enunciat és cert quan el que diu coincideix amb la cosa que enuncia’. Repetint, el que és cert és l’enunciat, les coses per la seva banda, no són ni certes ni falses. ‘La coincidència d’allò que emeten en l’enunciat amb la cosa’.
Allò que concorda és l’enunciat, i aquest pot ser o bé cert, o bé fals.
La concordança doble entre la cosa i l’enunciat, i entre l’enunciat i la cosa.
Per últim, l’autor fa referència al consens, que defineix com acord entre interlocutors per un determinat tema.

-COMPARACIÓ DEL TEXT AMB ALTRES TEORIES:
Hi ha diverses teories de la veritat i a la vegada diverses formes de la veritat. En primer lloc l'autoritat, una veritat que es acceptada perquè es donada per algú entès en la matèria, en el tema tractat, així que no dóna a lloc a dubtar-ho.
Una altra forma de la veritat és la tradició, una veritat que al llarg del temps s'ha acceptat com a veritat i té tot el suport de la socitat, és una certesa la qual no poso en dubte, tot i que no ho puguin demostrar. L'autor, defensa que el pensament és un procés en allò que és cert en allò que és real. Finalment, l'autor defensa el criteri de la veritat de la correspondència que hi ha entr el pensament i la realitat, és a dir, entre allò que és cert i allò que és real.