COMENTARI DE TEXT (pàg. 130 núm.6)
VERITAT, REALITAT, CONCORDANÇA
-BIOGRAFIA:
Martin Heiddeger, va ser un filòsof alemany, Va néixer a Alemanya, 26 de setembre del 1889 i va morir a Todtnauberg, Alemanya, 26 de maig del 1976 fou un filòsof alemany.
Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia. Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a després ensenyar durant un període. Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia. Va influir molt especialment en l'obra de la filòsofa Hannah Arendt. L'estil didàctic i escriptural de Heidegger en "Ésser i Temps", va influir en l'estil que utilitza Jean-Paul Sartre en "L'Ésser i el no-res", i fins i tot en el de Jacques Lacan quan redacta els seus "Escrits". Ara bé,l'obra de Heidegger aborda, en tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic, és d'aquesta manera que influeix directament en els hermenèutics: Paul Ricoeur, Rudiger i Hans-Georg Gadamer. La seva eminència dintre de la filosofia continental s'ha vist marcada per la polèmica, sobretot la de la seva adhesió al Partit nacionalsocialista, manifestada en el discurs que va pronunciar en la presa de possessió de la càtedra a la Universitat de Friburg. La renúncia a la càtedra, molt poc després d'ocupar-la, no va evitar que en 1945 fos destituït com docent a Friburg, després de l'ocupació de Alemanya pels aliats després del final de la Segona Guerra Mundial.Només en l'any 1952 es va reincorporar, si bé la seva activitat acadèmica va ser ja molt menys constant. Encara que va rebre d'alguns dels seus deixebles, com Herbert Marcuse, el suggeriment insistent que es retractés públicament del seu discurs de 1933, el filòsof va desestimar el consell i mai va voler donar explicacions.
Si bé per a alguns és impossible abordar la seva obra sense reserves, la majoria de filòsofs i estudiosos actuals prefereixen prendre el treball de Heidegger en el seu sentit estrictament filosòfic, que no resulta menys controvertit. Des de la filosofia analítica, la seva obra ha estat criticada amb duresa, sobretot per Carnap. Però el pensament heideggerià també ha suscitat adhesions entusiastes: així, la filosofia francesa de les dècades de 1960 i 1970, va admirar la capacitat de precisió del seu llenguatge, així com la seva aportació al discurs humanístic.
-IDEES PRINCIPALS:
La qualitat d’allò que és cert, és la veritat.
La paraula veritat ha perdut significat amb el seu ús.
Què és cert? Allò que és cert, és real, hi ha una concordança.
-TÍTOL: Concordança entre allò cert i allò real?
-ANÀLISI DEL TEXT:
L’or veritable, és l’or del qual estic convençut, estic cert.
L’or fals, és només aparent, allò que està tapat, que no em deixa veure la realitat.
El que diem que és cert o fals és l’enunciat, no pas la cosa. Els enunciats designen fets reals.
Allò que és cert no són els meus enunciats, jo puc tenir el discurs, i no pas la cosa dins meu. Més que cosa, llenguatge.
El que diu aquest enunciat concorda amb la cosa. Com per exemple, un guix blanc, no concorda amb l’objecte.
‘Un enunciat és cert quan el que diu coincideix amb la cosa que enuncia’. Repetint, el que és cert és l’enunciat, les coses per la seva banda, no són ni certes ni falses. ‘La coincidència d’allò que emeten en l’enunciat amb la cosa’.
Allò que concorda és l’enunciat, i aquest pot ser o bé cert, o bé fals.
La concordança doble entre la cosa i l’enunciat, i entre l’enunciat i la cosa.
Per últim, l’autor fa referència al consens, que defineix com acord entre interlocutors per un determinat tema.
-COMPARACIÓ DEL TEXT AMB ALTRES TEORIES:
Hi ha diverses teories de la veritat i a la vegada diverses formes de la veritat. En primer lloc l'autoritat, una veritat que es acceptada perquè es donada per algú entès en la matèria, en el tema tractat, així que no dóna a lloc a dubtar-ho.
Una altra forma de la veritat és la tradició, una veritat que al llarg del temps s'ha acceptat com a veritat i té tot el suport de la socitat, és una certesa la qual no poso en dubte, tot i que no ho puguin demostrar. L'autor, defensa que el pensament és un procés en allò que és cert en allò que és real. Finalment, l'autor defensa el criteri de la veritat de la correspondència que hi ha entr el pensament i la realitat, és a dir, entre allò que és cert i allò que és real.
.jpg)
