Biografia Samuel Huntington
Samuel Phillips Huntington (Ciutat de Nova York, 1927- Martha's Vineyard, 2008) fou un professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Harvard conegut per la seva anàlisi de les relacions existents entre el govern civil i militar, la seva investigació sobre els cops d'estat en països del Tercer Món i la seva tesi sobre els conflictes socials futurs. Ha estat membre del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, la Presidential Task Force on International Development, la Commission on the United States-Latin American Relationships i la Comission on Integrated Long Term Strategy.
Huntington es graduà amb distinció a l'edat de 18 anys per la Universitat de Yale, serví a l'exèrcit estatunidenc, obtingué el grau de màster per la Universitat de Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on començà a impartir classes a l'edat de 23 anys.Fou membre del departament de Govern de Harvard des de 1950 fins el dia de la seva mort.
El seu primer llibre important, The Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations (1957), desencadenà una gran controvèrsia quan es publicà, però actualment està considerat com el llibre més influent de les relacions civil-militars d'Estats Units. Esdevingué famós amb Political Order in Changing Societies (1968), un treball que qüestionava el punt de vista dels teòrics moderns que sosté que el progrés econòmic i social produeix democràcies estables en països recentment descolonitzats. Com a conseller del Departament d'Estat dels EUA durant el mandat de Lyndon B. Johnson, i tal i com publicà en un article de l'any 1968 a la revista Foreign Affairs, era partidari dels bombardeigs sobre la població rural de Vietnam del Sud per tal de fer-la desplaçar cap a les ciutats, i així deixar aïllada la guerrilla del Viet Cong. Va ser coautor de l'informe The Crisis of Democracy: On the Governability of Democracies, publicat l'any 1976 per la Comissió Trilateral. Durant el 1977 i el 1978 amb l'administració de Jimmy Carter, fou el coordinador del Pla de Seguretat de la Casa Blanca per al Consell de Seguretat Nacional.
Morí el 24 de desembre de 2008 a la localitat de Martha's Vineyard, a l'estat de Massachusetts, quan tenia 81 anys. Deixà vídua Nancy Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.
Huntington es graduà amb distinció a l'edat de 18 anys per la Universitat de Yale, serví a l'exèrcit estatunidenc, obtingué el grau de màster per la Universitat de Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on començà a impartir classes a l'edat de 23 anys.Fou membre del departament de Govern de Harvard des de 1950 fins el dia de la seva mort.
El seu primer llibre important, The Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations (1957), desencadenà una gran controvèrsia quan es publicà, però actualment està considerat com el llibre més influent de les relacions civil-militars d'Estats Units. Esdevingué famós amb Political Order in Changing Societies (1968), un treball que qüestionava el punt de vista dels teòrics moderns que sosté que el progrés econòmic i social produeix democràcies estables en països recentment descolonitzats. Com a conseller del Departament d'Estat dels EUA durant el mandat de Lyndon B. Johnson, i tal i com publicà en un article de l'any 1968 a la revista Foreign Affairs, era partidari dels bombardeigs sobre la població rural de Vietnam del Sud per tal de fer-la desplaçar cap a les ciutats, i així deixar aïllada la guerrilla del Viet Cong. Va ser coautor de l'informe The Crisis of Democracy: On the Governability of Democracies, publicat l'any 1976 per la Comissió Trilateral. Durant el 1977 i el 1978 amb l'administració de Jimmy Carter, fou el coordinador del Pla de Seguretat de la Casa Blanca per al Consell de Seguretat Nacional.
Morí el 24 de desembre de 2008 a la localitat de Martha's Vineyard, a l'estat de Massachusetts, quan tenia 81 anys. Deixà vídua Nancy Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.
La mort de Samuel Huntington a finals de 2008 va despertar reaccions diverses entre historiadors, politòlegs i científics socials, reflexe de l´impacte de les idees de l´antic professor de Harvard. Els seus punts de vista no només van ser motiu de debat acadèmic, Huntington va ser conseller polític nord-americà. La seva tesi d´un conflicte de civilitzacions, derivat de l´existència d´identitats culturals diferenciades històricament en grans civilitzacions va adquirir rellevància i prestigi entre cercles polítics conservadors arran dels atacs de l´11 de setembre contra el World Trade Center i el Pentàgon, interpretats com a confrontació oberta entre l´Islam i Occident.A primeries dels 1990, Huntington va pronosticar que les tensions entre identitats culturals i religioses anaven a substituir la confrontació ideològica-militar i econòmica de la Guerra freda. En la seva obra The Clash of Civilizations and the Remaking of World Order (1996) defensava que les rivalitats culturals i religioses eren la principal amenaça per a la pau mundial. Segons Huntington la civilització occidental i els seus valors universals de respecte a la llibertat i els drets humans eren amenaçats per nous enemics, i apuntava especialment al món musulmà i a La Xina. Els atacs de l´11 de setembre van donar arguments als seus seguidors, que van veure´hi l´expressió d´un conflicte inevitable entre l´Islam i Occident.
.jpg)
