Càlculs dels plaers i els dolors - Pàgina 197
-BIOGRAFIA DEL AUTOR:
Epicur va néixer a Samos l’any 341 a.C. Fill de Querastasa i Neocles, un colon atenès establert a Samos que, posteriorment, va haver d’emigrar i es va instal·lar en Colofó vivint com a mestre.
Ja de nen es va interessar per l’origen del Caos, del qual parlava Hesíode en la seva Teogonia. El seu primer mestre de filosofia, encara a Samos, va ser el platònic Panfilos. L’any 323 a.C. (any de la mort d’Alexandre Magne) va marxar a Atenes a complir amb la milícia. No va poder conèixer Aristòtil, que a la mort d’Alexandre va haver de marxar d’Atenes per motius polítics. No obstant, sí que va conèixer a Xenòcrates, el successor de Plató a l’Acadèmia. L’any 321 va marxar a Colofó per a reunir-se amb la família. Allà va entrar en contacte amb el peripatètic Praxífases de Rodes, i amb l’atomista Nausífanes, deixeble de Demòcrit i de Pirró. Va exercir de mestre en Mitilene, on l’any 311 va fundar una escola. A l’any següent es va traslladar a Làmpsac, on va impartir classes durant quatre anys. Allà va conèixer als seus deixebles Idomeneu, Metrodor, Leontesos i, la seva dona, Themista; Hedeira, Colotes, Timòcrates i Hermarc, que va ser qui, posteriorment, el va succeir en la direcció de la seva escola. L’any 306 va marxar a Atenes, on es va quedar fins a la seva mort esdevinguda l’any 270 a.C. A Atenes, va fundar la seva escola (anomenada el Jardí), en una petita propietat a les afores, en direcció al Pireu, no lluny de l’Acadèmia platònica. A causa de l’existència d’un jardí en l’esmentada propietat, que era el lloc favorit d’encontre dels seus membres, l’escola d’Epicur va prendre aquest nom, que enllaçava amb l’ensenyament epicuri segons la qual el savi ha d’estimar el camp i la naturalesa.
Ja de nen es va interessar per l’origen del Caos, del qual parlava Hesíode en la seva Teogonia. El seu primer mestre de filosofia, encara a Samos, va ser el platònic Panfilos. L’any 323 a.C. (any de la mort d’Alexandre Magne) va marxar a Atenes a complir amb la milícia. No va poder conèixer Aristòtil, que a la mort d’Alexandre va haver de marxar d’Atenes per motius polítics. No obstant, sí que va conèixer a Xenòcrates, el successor de Plató a l’Acadèmia. L’any 321 va marxar a Colofó per a reunir-se amb la família. Allà va entrar en contacte amb el peripatètic Praxífases de Rodes, i amb l’atomista Nausífanes, deixeble de Demòcrit i de Pirró. Va exercir de mestre en Mitilene, on l’any 311 va fundar una escola. A l’any següent es va traslladar a Làmpsac, on va impartir classes durant quatre anys. Allà va conèixer als seus deixebles Idomeneu, Metrodor, Leontesos i, la seva dona, Themista; Hedeira, Colotes, Timòcrates i Hermarc, que va ser qui, posteriorment, el va succeir en la direcció de la seva escola. L’any 306 va marxar a Atenes, on es va quedar fins a la seva mort esdevinguda l’any 270 a.C. A Atenes, va fundar la seva escola (anomenada el Jardí), en una petita propietat a les afores, en direcció al Pireu, no lluny de l’Acadèmia platònica. A causa de l’existència d’un jardí en l’esmentada propietat, que era el lloc favorit d’encontre dels seus membres, l’escola d’Epicur va prendre aquest nom, que enllaçava amb l’ensenyament epicuri segons la qual el savi ha d’estimar el camp i la naturalesa.-IDEES PRINCIPALS:
El text es centre en aquells principis que relacionem amb el plaer, defensa que els éssers humans fem els càlculs dels plaers i dolors, intentem sumar el màxim de plaers i reduir els dolors. El problema apareix quan allò que en un principi ens satisfà després ens pot portar problemes, o allò que en un principi és dolor, després pot ser un plaer a llarga durada.
-TÍTOL: Sumar plaers per restar dolors.
-ANÀLISI DEL TEXT:
El text es centre en aquells principis que relacionem amb el plaer, defensa que els éssers humans fem els càlculs dels plaers i dolors, intentem sumar el màxim de plaers i reduir els dolors. El problema apareix quan allò que en un principi ens satisfà després ens pot portar problemes, o allò que en un principi és dolor, després pot ser un plaer a llarga durada.
-TÍTOL: Sumar plaers per restar dolors.
-ANÀLISI DEL TEXT:
Aquest text fa referència a la vida feliç, a aquella que és la vida de plaers. L’autor ens parla dels càlculs d’alegr4ies i dolor, ens hem de conèixer a nosaltres mateixos. Ens hem de trobar bé tant físicament com anímicament, parla de l’absència de dolors, i del plaer. El plaer és el principi i el final de la vida feliç, és allò que busquem tots nosaltres. Tothom escull sempre allò que dona major plaer i menor dolor. Però els plaers no s’han de seguir sempre, pot ser que al escollir un plaer tindrem una conseqüència polenta, s’ha de pensar en el futur. Hem de tenir un intel·lecte calculador, actuar amb seny. Però no tots els plaers s’han d’escollir. Per exemple, quedar-se al llit i no anar a l’escola és un plaer, però comporta una mala conseqüència en el futur. Hem de pensar què és allò que més ens convé, quin camí hem de seguir, quin és el més correcte per arribar a la felicitat.
-COMPARACIÓ:
L'autor del text Epicur pertany al hedonisme. Aquests, consideren que hi ha moral perquè els homes busquen el plaer i fugen del dolor. Dintre del hedonisme trobem l'epicureisme, que consisteix en un gaudi ben calculat, és a dir, és savi qui sap organitzar la seva vida calculant quins plaers són més intensos i duradors.
Aquesta visió de la felicitat la podem comprar amb la concepció dels cínics. Aquests consideren que la felicitat consisteix en la llibertat radical de l'individu davant totes les normes i les institucions socials. Per tant, l’ésser humà ha de ser feliç en tots els àmbits, l'ésser humà és bo per naturalesa, ha de ser qui viu segons la naturalesa.
També la podem comparar amb la visió dels utilitaristes, que consideren que l'ésser humà tenim un sentiment social, la satisfacció del qual és la nostra font de plaer. L'utilitarisme també defensa que la meta de la moral consisteix a arribar a la màxima felicitat, és a dir, el màxim plaer, per el nombre màxim d'éssers vius. En aquesta visió intervé la pròpia moral en tots els casos.
Per últim també el podem comparar amb els estoics, aquests creuen que és savi el que viu segons la natura, però per esbrinar què significa això els va semblar indispensable descobrir l'ordre dels cosmos. D'aquí extreuen que el savi ideal serà aquell que s'adona que tot està en mans del destí, i s'assegura la pau interior, fent-se així sensible al sofriment i a les opinions externes.
-COMPARACIÓ:
L'autor del text Epicur pertany al hedonisme. Aquests, consideren que hi ha moral perquè els homes busquen el plaer i fugen del dolor. Dintre del hedonisme trobem l'epicureisme, que consisteix en un gaudi ben calculat, és a dir, és savi qui sap organitzar la seva vida calculant quins plaers són més intensos i duradors.
Aquesta visió de la felicitat la podem comprar amb la concepció dels cínics. Aquests consideren que la felicitat consisteix en la llibertat radical de l'individu davant totes les normes i les institucions socials. Per tant, l’ésser humà ha de ser feliç en tots els àmbits, l'ésser humà és bo per naturalesa, ha de ser qui viu segons la naturalesa.
També la podem comparar amb la visió dels utilitaristes, que consideren que l'ésser humà tenim un sentiment social, la satisfacció del qual és la nostra font de plaer. L'utilitarisme també defensa que la meta de la moral consisteix a arribar a la màxima felicitat, és a dir, el màxim plaer, per el nombre màxim d'éssers vius. En aquesta visió intervé la pròpia moral en tots els casos.
Per últim també el podem comparar amb els estoics, aquests creuen que és savi el que viu segons la natura, però per esbrinar què significa això els va semblar indispensable descobrir l'ordre dels cosmos. D'aquí extreuen que el savi ideal serà aquell que s'adona que tot està en mans del destí, i s'assegura la pau interior, fent-se així sensible al sofriment i a les opinions externes.
Aquí tens un vídeo sobre Epicur i la felicitat
.jpg)
