COMENTARI DE TEXT DE HUME
LA IDENTITAT PERSONAL
-BIOGRAFIA:
Empiriste britànic, i un dels pensadors de major influència en la filosofia posterior. Va néixer a Edimburg (Escòcia), i va estudiar a la universitat d’aquesta mateixa ciutat, més interessat per la literatura i la història que per l’advocacia, professió a la qual va voler dedicar-lo la seva família. Després d’un intent frustrat de col·locar-se en un comerç a Bristol, als 18 anys decideix marxar a França per a dedicar-se als estudis literaris i filosòfics, creient que havia de donar un canvi radical a la seva vida. Durant els anys que va passar a França, primer a Reims i després a
-IDEES PRINCIPALS:
En aquest text David Hume exposa la seva crítica al JO. Allò que anomenem JO és segons Hume, un conjunt de percepcions que la imaginación s’ha encarregat d’unificar. Per a l’autor la idea de substància es redueix a una col.lecció d’idees simples que uneix l’imaginació.
-TÍTOL: Puc reduïr-nos a un conjunt de percepcions?
-ANÀLISI DEL TEXT:
Aquest text de David Hume tracta sobre la identitat personal. Segons l’autor, el JO, és un conjunt de percepcions, però no té una unitat. El JO és un conjunt de qualitats, no existeix la identitat. Quan mirem una fotografia de fa anys no som essencialment el mateix. El JO no és més que un nom que li posem al conjunt de percepcions. Descartes presentava, partint del dubte, el JO amb el ‘cogito ergo sum’, per a Hume, allò que diu Descartes no s’entén. La ment no és més que un conjunt de coses particulars. La ment no es priva a les percepcions, sinó les percepcions són anteriors a la ment. Segons Hume, el que hi ha fonamentalment són les percepcions, així que no podem tenir la idea de substància, no podem tenir la idea de JO com a substància perquè no es fa per mitjà d’impressions. Així que l’autor crítica el JO, i afirma que la idea de substància es redueix a una col.lecció d’idees simples unides per la imaginació. La substància, és una ficción útil, serveix per unificar sensacions.
-COMPARACIÓ:
Podem comparar aquesta part de la teoria de David Hume amb Descartes, ja que la identitat personal era un problema per a Descartes, i Hume, juntamente amb Locke, després l’exposen i la tracten també. Tot i això, Hume la tracta amb més coherència. Segons Descartes, el Jo és el paradigma de la conciencia, és el subjecte, ‘cogito ergo sum’, és una veritat intuïda. Per a Hume, en canvi, el JO és un conjunt de percepcions que la imaginación s’ha encarregat d’unificar. També, podem comparar amb Plató, ja que diu que les coses són còpies de les idees, així que posa énfasis en la idea. En canvi, Hume posa énfasis en les impressions, les idees són còpies de les impressions. Podem comparar amb Aristòtil, ja que també accpeta el coneixement per mitjà de les impressions, diu que si que podem arribar al coneixement. També amb Leibniz, la idea de substància per a Hume no té sentit, només és un conjunt de qualitats, així que mostra diferència amb Leibniz.
.jpg)
