-TÍTOL: Qui són els anomenats filòsofs?
-ANÀLISI DEL TEXT: El text comença amb una pregunta en la qual Glaucó comença el diàleg qüestionant qui són els veritables filòsofs. Sòcrates contesta que els filòsofs són aquells que consideren, esguarden la veritat amb entusiasme, amb passió, amant, amic de la saviesa, i volent arribar al coneixement de les idees. Aquells éssers que escolten, observen, es fixen en les coses amb ganes, amb fervor, són més receptius, estan més oberts a acollir les veus, els colors i les figures, és a dir, allò que se li presenta, aquells objectes bells, allò que perceben en el seu voltant. Però tot i això, no tenen la capacitat de captar o interioritzar el que és la naturalesa, l'origen de la pròpia idea de bellesa. Glaucó contesta que està d'acord amb aquesta idea. Sòcrates torna a parlar i afegeix, que no hi ha gaires éssers que puguin veure la bellesa purament, és a dir, contemplar i arribar a la bellesa en si, a la idea de bellesa. Pocs poden arribar a la veritat, és una concepció elitista, és a dir, només els millors. Llavors, Glaucó respon que hi està d'acord. Sòcrates respon formulant-li una qüestió, aquell capaç de captar les coses maques, però no l'essència, no la bellesa en si, i aquest mateix no pot arribar encara que li ensenyin quin és el camí correcte, que és una persona que viu com a dormida o viu la vida despert? Viu dormida. I aquell altra que en contrari si que es capaç de captar la bellesa en si, aquells objectes bells, que participen en la idea de bellesa, així també és capaç de veure allò que no participa en aquesta idea, és a dir, diferència entre les coses que representen la idea de bellesa i les que no ho fan. Aquest segon com que viu despert o dormint? Viu despert. Així acaba concloent, aquest últims arriben al saber i els altres només arriben al grau d'opinió. Glaucó acaba dient que així és, li dona la raó a Sòcrates. Les coses participen de la idea de bellesa, són simples còpies de les idees.
.jpg)
