L'Univers, un llibre immens

Sòcrates vol demostrar on s'origina la calúmnia, per tant es fa un parell de preguntes les quals intenta respondre anant a preguntar als més savis de l'Estat. Així els vol posar a prova i demostrar que aquells que es creuen els més savis, només són ignorants que creuen que ho saben tot i no són tan savis com creuen.

L'autor comença dient que pensem mentre llegim perquè ens recordarà els fets següents, ens afirma que a partir d'aquests ha nascut, a començat, la calúmnia. Després d'aquesra afirmació es pregunta què vol dir el déu i quin sentit té aquesta paraula, el mot que es designa. Perquè el déu Apolo ha afirmat que Sòcrates és el més savi de tots? ''Jo no em considero savi'',diu Sòcrates, és amant de la saviesa, ja que ell mateix creu que no és una persona savia, es formula una altra pregunta. Sòcrates creu que no és fals el que diu el déu Apolo, no li és possible mentir, ja que és el principi bàsic, no pot mentir l'oracle.

Ens explica que durant temps va estar-ho pensant i al no trobar una resposta per a les seves qüestions va decidir anar a buscar respostes. Va anar a buscar aquell home que deia ser el més savi de tots, llavors el posaria a proba i al no poder respondre les seves qüestions sabria que no era el més savi de tots, és a dir, el deixaria en evidència.

Va cercar quina podria ser aquell home, el més savi, i el ve estudiar de dalt a baix. No reflexa quin és el seu nom però si que ens diu que és un dels homes del seu Estat.

Sòcrates ens explica la seva trobada amb el savi, fent referència als atenesos comença dient-los que al principi aquell ésser semblava veritablement savi, i ell mateix s'ho creia.

Però l'autor confesa que no ho era de savi. Sòcrates va formular-li les seves preguntes i va fer-hi veure que no eran tan savis com ell mateix i tothom creien.

Explica, que després d'aquest episodi va ser rebutjat, odiat per aquell home i molts d'altres. Però tot i això, ell mateix marxava satisfet perquè sabia que ell era més savi que el home al qual havia visitat, ja que aquell no sabia res i Sòcrates tampoc, però per una banda Sòcrates era conscient dels seus límits, mentre que aquell home era ignorant i pensava saber-ho tot. Socràtes acaba dient que va trobar-se a un altra home el qual semblava més savi que l'anterior i va repetir el procés, obtenint el mateix resultat, d'aquesta manera va anar-se guanyant molts enemics, perquè es diuen les veritat es perden les amistats, però ell estava satisfet.