L'Univers, un llibre immens

Aquest diàleg pertany al Llibre VII de la República en el qual Sòcrates i Glaucó dialoguen. Discuteixen què és allò que la ciutat necessita, analitzen el significat de temprança per tal de definir-lo, i afirmen que la justícia és allò necessari per a la ciutat.

El text es titula ''La temprança''. El diàleg comença quan Sòcrates diu que els hi falta dues coses per analitzar o trobar en la ciutat, una d'aquestes és la temprança i l'altra, la última, és la base de totes les coses, la justícia. Glaucó, l'altra interlocutor, contesta que així és. Sòcrates pregunta quina pot ser la manera de descobrir la justícia, ja que si és la causa i la base de tots els altres elements, de totes les altres coses, no seria necessaria trobar el significat de temprança. Glaucó contesta, respon, mostrant la seva preferència per trobar primer la temprnaça i no avançar-se, mostra prudència i precaució. Sòcrates hi esta totalment d'acord, i decideix analitzar primer la virtut de la temprança. Glaucó diu que per fer aquesta tasca cal observar la polis, la ciutat. Després d'haver-ho fet explica que des d'aquest punt de mira els hi sembla una barreja. Arriben a la conclusió de que és la virutd és allò que ens aporta el nostre propi control, el control sobre un mateix. Perquè la gent, els ciutadans siguin virtuosos es necessita la temprança,el domini entre els vicis i la maldat, saber controlar-se. Veiem part de la teoria de Plató molt reflectida, ja que opina que no ens hem de deixar portar per els instints, la raó ha de poder comandar totes les accions. Hem de controlar la part concupiscible, com l'auriga.

Pel que fa a la comparació podem compararl-lo de manera similar que en l'activitat anterior d'aquest mateix blog, ja que és la teoria de Plató, els aspectes de justícia i temprança. De la seva teoria la part eticopolítica.

Perque la ciutat sigui virtuosa, necessita que la temprança domini els vicis i les maldats.