L'Univers, un llibre immens

''D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps."

Anaximandre, fill de Praxíades de Milet, va dir que el principi i l’element és el indefinit, sense distingir l’aire, l’aigua o qualsevol altra cosa… va ser també el primer a inventar un gnòmon i el va col·locar sobre els rellotges de Sol a Lacedemònia, segons diu Favorini en la seva Història varia, per marcar els solsticis i equinoccis, i va construir rellotges. Va ser el primer a traçar el perímetre de la Terra i el mar i va construir també una esfera celeste.
També Anaximandre de Milet, deixeble de Tales, va ser el primer que es va atrevir a dibuixar la terra habitada en una tauleta..
Eratòstenes també deia que els primers estudiosos de la geografia després d’Homer van ser dos: Anaximandre, amic i conciutadà de Tales, i Hecateu de Milet. On Anaximandre, per cert, va publicar un mapa geogràfic.
També els lacedemonis van ser avisats pel físic Anaximandre que abandonessin la ciutat i les cases i passaran la nit preparats en el camp, perquè estava a prop un terratrèmol. En aquella ocasió la ciutat sencera es va ensorrar i el cim de la muntanya Taygetos es va esquerdar com la popa d’una nau.
Desprès de grans mèrits i fets significatius, Anaximandre va ser posat al capdavant de la colònia de Milet en Apolonia.

L'autor defensa que el principi de totes les coses existents és l'ápeiron. És el naixement dels éssers, i allà mateix també està la destrucció d'aquests. S'ha de pagar, diu, per allò que han fet i no és correcte.

Aquest text comença dient que d'on prové l'origen de cada ésser, és el mateix lloc que d'on proven la seva pròpia destrucció, i que aquesta varia depenenet la necessitat.

Aquesta idea la compara amb el concepte de pagar retribucions i penes per les nostres injutícies. Aquestes injustícies varien segons l'ordre del temps. És a dir, s'ha de pagar per allò que cadascú ha fet i no és correcte, per tant, injustícies.

Aquest text es pot comparar amb Tales de Milet el qual defensa que l'arkhé és l'aigua, l'aigua és per tant, el principi de tot. Aquesta és la seva teoria comparable amb la de Anaximadre de Milet que utilitza el terme ápeiron com a principi de totes les coses. Els dos són monistes, però amb conceptes diferents Anaximandre introdueix aspectes morals (justícia). Parla de l'aparició del cosmos, que és l'ápeiron i que es converteix en principi i final de tot. Tot comença i acaba segons la necessitat. No hi ha un principi de llibertat, passa perquè ha de passar.

De l'ápeiron sorgeixen els límits, apareix el cosmos, els contratris que han de lluitar fins que finalment tornen a l'ápeiron. Aquesta lluita, acaba amb la dissolució dels contraris, i per tant, tornen a l'ápeiron. Així que podem dir que l'ápeiron és la justícia inicial.