L'Univers, un llibre immens

Aquest diàleg és, potser, el diàleg socràtic més desafiador per la dificultat de la seva correcta interpretació. En ell s'exposa una seriosa crítica de la teoria de les Idees de Plató, crítica que no serà rebatuda per cap dels personatges del diàleg. La dificultat consisteix a dilucidar quin d'aquestes tres interpretacions és la correcta: Si aquest diàleg pretén ser realment una autocrítica de la teoria de les idees platònica la qual cosa sembla contrariar-se amb que Plató seguís parlant de les idees en les seves obres posteriors. O bé es tracta d'un exercici logico-dialèctic en el qual la crítica a la doctrina de Plató és una mera excusa per a tal exercici. O bé que la crítica sigui també una excusa però aquesta vegada per a elaborar una reexposició de la metafísica platònica.

És un diàleg de l'etapa de vellesa en el qual Pàrmenides és el que parla. Aquest, formula una sèrie de preguntes a l'altre interlocutor, Sòcrates el qual representa l'época de vellesa de Plató. Parmènides fa dubtar i també reflexionar a Sòcrates sobre la seva teoria (etapa de vellesa). La teoria de les idees i els models.

Aquest diàleg pertany a l'época de vellesa de Plató en la qual fa una autocrítica a la seva pròpia filosofia. En aquest diàleg participen Parmènides i Sòcrates, és un diàleg complicat i difícil en el que guanya Parmènides. A través d'una sèrie de qüestions es fa replantejament de la teoria de les idees. En el primer paràgraf se centre bàsicament en la justícia, la bondat i el bé. El segon paràgraf se centre bàsicament en les idees de les coses naturals. Posa en dubte les existències de les coses naturals a una altre nivell, justícia, bé, bondat. Parmènides pregunta a Sòcrates si té la capacitat, si pot diferenciar entre les idees en si i les coses que participen en elles, i si troba punts comuns, assemblances entre elles. Sòcrates diu que si. Després d'aquesta resposta afirmativa, Parmènides formula una nova pregunta, si totes les idees tenen relació si s'assemblen. Llavors Parmènides fa una última pregunta, sobre les idees d'homes, de foc o aigua, llavors aquesta última fa dubtar a Sòcrates sobre la seva teoria, aquest és el moment en el qual Plató fa la autocrítica a la pròpia teoria.