L'Univers, un llibre immens

L'ésser és i sempre ha de ser, no pot pot haver-hi naixement ni destrucció, no poden haver-hi canvis. Qualsevol altra via no és certa, aquesta és l'única via possible, i per tant, veritable.

Aquest fragment comença dient que només hi ha un discurs possible, per tant, un únic discurs vertader, i que aquest és que l'ésser és. Aquest ésser és i sempre serà, ja que no és moridor, mai ha nascut, per tant és inengendrat. És únic, per tant, no hi ha dos iguals, és immòbil, no canvia, sempre és igual i senser.

Diu l'autor, que no ha estat ni serà mai, és present, per tant, no podem parlar ni de passat ni de futur, és present i no canvia, és sencer i a la vegada contínu. És, per tant, present contínu i és semblant a una esfera, és perfecte. Diu seguidament, que si no fos així quin origen tindria. Es pregunta, quin és l'origen de l'ésser si no és com ell mateix diu.

Després d'aquesta pregunta que es fa diu que no permetrà a ningú pensar allò que no és, és a dir, que l'ésser no és. Troba que no es pot dir ni pensar que no ho sigui, és a dir, dir que l'ésser no és, és totalment fals i per tant no s'ha de dir. No troba cap motiu, cap necessitat perquè de l'ésser es passi al no-ésser, i al contrari. Ni pot entendre, que del no res es passi al ésser. És necessari que sigui o que no sigui. La justícia no permet fer-se ni destruir, no permet fer del no-ésser l'ésser, ni del ésser el no-ésser. Tot el contrari la justícia manté, dona suport a les cadenes fermes, al no canvi.

Acaba concloent, l'ésser és una via autèntica, i per tant, la veritable via.