EL MITE DE LA CAVERNA
És un famosíssim text de Plató que exposa sota la forma de mite o d’al·legoria la seva antropologia, ontologia i epistemologia, basades en la teoria de les idees. Aquest text apareix en el llibre VII de la República a continuació d’un altre text també molt famós, el de la metàfora de la línia. Explica com unes persones presoneres en una caverna veuen a les parets reflectides les ombres del que hi ha darrera d'ells gràcies a la llum d'una foguera.
Els objectes de fora de la caverna representen la realitat, les idees, mentre que les ombres en són les còpies imperfectes, les coses del món tangible. Igual que les ombres recorden a l'objecte original per la silueta, les coses recorden a les idees eternes (teoria de l'anàmnesi o reminiscència). La llum que permet veure, assimilada en segles posteriors a la raó, seria la idea suprema, que és una tríada del Bé, la Veritat i la Bellesa.
Els objectes de fora de la caverna representen la realitat, les idees, mentre que les ombres en són les còpies imperfectes, les coses del món tangible. Igual que les ombres recorden a l'objecte original per la silueta, les coses recorden a les idees eternes (teoria de l'anàmnesi o reminiscència). La llum que permet veure, assimilada en segles posteriors a la raó, seria la idea suprema, que és una tríada del Bé, la Veritat i la Bellesa.
Un presoner al interior de la caverna, està mirant al interior de la caverna i estan projectades una sèries d'imatges, ombres que van passant. Hi ha dues realitats la caverna i l'exterior. Les ombres les veuen els presoners ja que tenen el foc redere i van passant una sèrie d'obejectes. Això representa el món sensible. El que hi ha dintre de la caverna representa les aparençes, les ombres que veuen, el món sensible. Les cadenes són els lligams corporals, allò que ens lliga a la caverna. Llavors quan s'alliberen, giren el cap i volen sortir, però la llum els encega.
El coneixement una mena de ascenció. El presoner es disposa a deixar de ser presoner, alliberar l'ànima del cos.
Els que ens trobem en un món d'aparençes pensem que aquell és el món real.
De mica en mica, el presoner va veient que el món real és el de dalt, s'acostuma a les coses reals que són les idees.
S'acostuma a mirar els astres, la lluna i el Sol (unitats de justícia, de bé, aspectes positius). El Sol representa la llum.
Hi ha dualisme entre la foscos, llum claredat, bé. Les idees amb les coses. El cos amb l'ànima. L'aparença amb la realitat. La falsedat amb la veritat.
El món teligible és el món que pot ser conegut a través de la raó, contemplar a través de la raó.
.jpg)
