Del clan dels asclepíades, era fill de Nicòmac, metge i amic d'Amintes II de Macedònia. A divuit anys ingressà a l'Acadèmia. Els primers temps fou el deixeble predilecte de Plató, però les divergències posteriors els distanciaren. A la mort del mestre (347), Aristòtil abandonà Atenes i passà tres anys a Assos, on s'uní amb Herpil·lis, de la qual tingué un fill, Nicòmac, al qual dedicà un dels tractats d'ètica. D'Assos passà a Mitilene; d'aquesta època daten molts dels seus treballs de biologia. En 343-342 aC Filip de Macedònia li encarregà l'educació d'Alexandre. Aristòtil, que atribuïa una gran importància a l'educació dels prínceps, acceptà; d'aquests anys daten probablement les seves obres polítiques. Quan Alexandre fou nomenat regent (340), Aristòtil, després d'una estada de quatre o cinc anys a Estagira, tornà a Atenes, on fundà una escola pròpia, el Liceu. La seva docència s'hi repartia entre els ensenyaments esotèrics o acroamàtics, sobre les qüestions més abstractes i difícils, i els exotèrics, accessibles al gran públic. Els primers eren impartits durant passejades amb els deixebles sota els pòrtics o pel jardí: d'aquí ve el terme deperipatètica aplicat a l'escola (peripateín, en grec 'passejar'). Al Liceu, Aristòtil reuní la primera gran biblioteca del món; també mapes i un museu d'objectes d'història natural. A la mort d'Alexandre (323) marxà a Calcídia, on morí l'any següent. L'obra escrita d'Aristòtil pot ésser dividida en tres grans seccions: escrits populars, en forma de diàleg; memòries i col·leccions de materials per als tractats científics, i obres científiques. Llevat de laConstitució d'Atenes (única de conservada de les 158 descripcions de constitucions gregues), tots els escrits conservats pertanyen a la tercera secció. Els diàlegs són de l'època de l'Acadèmia; Diògenes Laerci en cita dinou títols, entre els quals: Protrèptic, Sobre la filosofia i Sobre la monarquia. Totes les següents són obres científiques, de l'època de maduresa. L'Órganon és el conjunt dels tractats de lògica. Són obres de filosofia natural: Física, Del cel, De la generació i de la destrucció i Dels meteors. Del món és probablement apòcrifa. Sobre psicologia: De l'ànima i els tractats que reberen després el títol col·lectiu de Parva naturalia. D'història natural: Història dels animals, De les parts dels animals, Del moviment dels animals i De la generació dels animals. Segueixen alguns tractats apòcrifs sobre qüestions matemàtiques, òptiques, musicals i fisiològiques. La Metafísica tracta de les qüestions més generals. La moral és recollida en tres tractats: l'Ètica a Nicòmac, la Gran Moral i l'Ètica a Eudem. Finalment hi ha la Política, la Retòrica i la Poètica. Hom en conserva, també, algunes cartes i poemes. |
COMENTARI DEL TEXT 15 D'ARISTÒTIL
El moviment i la deducció del primer motor immòbil:
Física, H (llibre VIII)
-BIOGRAFIA:
-IDEES PRINCIPALS:
En aquest text s'explica l'origen del moviment, el funcionament del moviment, dels motors que el provoquen, el moviment és una cadena que comença amb el primer motor immòbil que és mogut per si mateix.
-TÍTOL: L'origen del moviment
-ANÀLISI DEL TEXT:
Aquest text és un fragment de l’obra la Física d’Aristòtil. Tracta sobre el primer motor immòbil que explica l’eternitat del moviment. El text comença amb una afirmació: tot es mou mogut per una altra cosa. Partint d’aquest punt podem treure dues explicacions. En primer lloc, el motor no es mou per ell mateix, el mou una altra cosa que mou el motor, és a dir, no hi ha un primer motor que mogui tot, sinó que aquest es mou per una altra cosa que fa que es mogui. En segon lloc, afirma que hi ha un motor que es mou per si mateix, independentment dels altres moviments. Aquest motor pot estar abans que l’últim element de la cadena de moviments, o també pot ser que estigui separat de la cadena, és a dir, que sigui independent. Hi ha motors immòbils intermediaris, per tant, aquesta part és una mena de plagi a la religió del cristianisme. Seguidament, realitza un exemple basat en el bastó per explicar el primer motor immòbil. Per exemple, la sopa és moguda per la cullera, la cullera al seu mateix temps, és moguda per la mà, i la mà és moguda per tu, i tu no ets mogut per cap altra cosa. D’aquesta manera, si tot és mogut per una altra cosa i així aquesta cosa per una altra, per una altra, per una altra, com que no es pot una sèrie infinita, com que no podem anar fins a l’infinit, cal que hi hagi una causa eficient, un primer motor que faci moure tot però sense que ell sigui mogut. Per tant, el primer motor immòbil és necessari, cal que sigui, cal que es mogui per ell mateix sense ser mogut per cap altra motor. A la Metafísica, explica el primer motor immòbil com a causa final, és a dir, no com en la Física que es tracta com a causa eficient. Així que en aquest fragment Aristòtil explica clarament la seva teoria, exposa la part que tracta sobre el primer motor immòbil. És a dir, explica l’eternitat del moviment, tot el que es mou, és mogut per un altre fins arribar al primer motor immòbil.
-COMPARACIÓ:
Podem comparar aquesta teoria del primer motor immòbil amb la teoria de Sant Tomàs, que defensa una teologia cristiana. També el podem comparar amb el Demiürg de Plató, ja que el món sensible són una sèrie de coses, el mitjançer no és l'últim membre de la sèrie, és l'intermediari, per tant, ho relacionem amb la idea de finalitat. També ho podem comparar amb el noûs d'Anaxàgores, amb la seva teoria de les llavors, homeomeries. Per últim, ho podem comparar amb els atomistes, que defensen la teoria dels àtoms, una idea de progrés i una visió mecanicista. Aristòtil té, en canvi, una visió teoleologica, tot es mou per una raó, aquesta idea és compartida per Sant Tomàs.
0 Responses
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
.jpg)
