COMENTARI DE TEXT DE DESCARTES
El jo com a substància pensant i de l'ànima
-Cogito ergo sum:
Fórmula que usà Descartes per a expressar la primera evidència filosòfica: l'existència del subjecte pensant, palesa àdhuc enmig del dubte metòdic. En cap dels seus possibles antecedents històrics (Plotí, sant Agustí) no té l'absoluta prioritat gnoseològica que té en Descartes. Des de la seva aparició fins a l'actualitat, aquest principi ha estat sotmès a nombroses interpretacions i objeccions per part de filòsofs d'orientacions molt diverses. Malgrat això, ha marcat, d'una forma o altra, tot el pensament modern fins a la reacció de la fenomenologia i de l'estructuralisme. |
-IDEES PRINCIPALS:
En aquest text, Descartes tracta sobre la part de la seva teoria dedicada específicament al jo i a l'ànima. El jo és la primera veritat intuïda, és el subjecte, el centre de la teoria de Descartes. Del jo és de l'únic que no podem dubtar, per tant, el text es centra en el cogito ergo sum i en l'existència i l'immortalitat de l'ànima.
-TÍTOL: Jo com a primera veritat.-ANÀLISI DEL TEXT:
Aquest text forma part del Discurs del Mètode de l'autor racionalista Descartes. En el text exposa la seva teoria del dubte metòdic que culmina amb la certesa de l'existència del jo. Si jo dubto de l'únic que no puc dubtar és de que estic dubtant, i si dubto vol dir que penso, i si penso mol dir que sóc, per tant, Descartes troba la seva primera veritat, el JO, el subjecte, el paradigma de la consciència. Segons Descartes no es pot dubtar de l'existència d'aquest, el que pensa sóc jo, és una veritat intuïda, jo sóc una cosa que pensa. En aquest text Descartes defensa el dualisme entre cos i ànima, l'ànima pot existir sense el cos, per tant, de la mort del cos no se segueix la mort de l'ànima. L'ànima no està sotmesa a les lleis mecaniques, l'ànima no segueix les lleis de la natura, per tant, l'ànima és lliure. Tant l'ànima com el jo existeixen independentment sense el cos. Entre substàncies es dona una interacció, una comunicació entre substàncies.
-COMPARACIÓ:
Aquesta teoria de l'ànima de Descartes es pot comparar amb molts filòsofs. Aquest dualisme entre cos i ànima influeix a autors posteriors com Spinoza o Leibniz.
També podem comparar amb Plató i Aristòtil. Plató defensava que cos i ànima representaven un dualisme accidental, el cos és una presó per a l'ànima. En canvi, Aristòtil defensava una unió substancial. Descartes vol que sigui una unió accidental, tot i que partint de la seva teoria es pot veure una unió substancial.
.jpg)
