-BIOGRAFIA:
Epicur (Epicurus Ἐπίκουρος) (Samos, 341 aC- Atenes 270 aC) fou un filòsof grec. És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística. Tot i que nasqué a Samos era fill d'un atenenc de nom Neocles establert a l'illa. La mare es deia Carestrata. Va viure a Samos fins als 18 anys i després va tornar a Atenes (323 aC) a l'escola deXenòcrates de Calcedònia segons alguns, el mateix Epicur ho negà. Deixeble de Nausífanes fou seguidor de Demòcrit. Quan va esclatar la guerra de Làmia se'n va anar d'Atenes i va marxar a Colofó on llavors vivia el seu pare, i es va dedicar a l'ensenyament. Progressivament va concentrar els seus ensenyaments en la filosofia. Va anar després a Mitilene i
Làmpsac on va ensenyar durant 5 anys. El 305 aC amb 35 anys va tornar a Atenes i va adquirir una casa amb un jardí conegut per Κῆποι Ἐπικούρου, al cor de la ciutat, on va establir la seva escola filosòfica i va fundar l'epicureisme. L'escola fou coneguda com "El jardí", per estar situada al jardí de la seva casa d'Atenes. Va romandre a Atenes la resta de la seva vida.
Aquesta obra és la més coneguda d'Epicur, tracta sobre la qüestió ética. La carta comença parlant de filosofia com a medicina, com a remei de l’ànima. Filosofia és allò que ens ha d’ajudar a viure, cal filosofar al llarg de la vida. Diu que cap persona per jove o vella que sigui pot dubtar de que pot filosofar, perquè tinguis l'edat que tinguis pots filosofar, es pot intentar arribar a la salut de l'ànima, això és realment filosofar.
Segueix dient que ningú pot deixar de filosofar per ser massa jove, massa petit, es pot filosofar tinguis l’edat que tinguis. Tampoc s’ha de deixar de fer-ho quan algú és massa vell, dir que t’ha passat el moment, que t’ha passat el temps. Això seria renunciar a la felicitat. D’aquesta manera, tant joves com vells han de tenir dret i han de poder filosofar.
D’una banda, els vells per conservar-se joves gràcies als records. D’altra banda, els joves per tenir la experiència del vell, imperturbància davant del futur. Cal pensar què és allò que ens aporta allò que tothom busca, la felicitat. Si tenim aquesta, ho tenim tot, però si no la tenim la busquem, ja que tothom vol aconseguir-la, vol arribar a ella fent tot el possible.
Seguidament diu que pensem i practiquem aquells principis necessaris per arribar a la vida feliç. Primer de tot, cal considerar la divinitat com aquell ésser incorruptible i també feliç, allò diví és allò que sempre es relaciona amb la felicitat.
Segons els déus, Epicur pensa que si que existeixen, però no es preocupen per els afers mortals. Per tant, viuen tranquils i no els hi hem de tenir por. Els déus no tenen importància, ja que no intervenen. D’aquesta manera, per Epicur, els déus són figures decoratives.
Seguidament, parla de la mort, no ens hem de preocupar de la mort, ja que quan arriba la mort no hi ha por perquè quan nosaltres hi som la mort no hi és, i quan la mort hi és nosaltres no hi som. Per tant, no té sentit l’engoixa de l’espera.
Després, fa referència als desitjos, als tres tipus, hi ha alguns que els hi hem de donar sortides, són els bàsics (menjar, beure, vestir-se i tenir un sostre per viure). Altres desitjos, no són necessaris per tenir una vida simple. Conformar-se amb el que tenim, tenir-ne prou.
El següent paràgraf és important ja que parla del plaer. Sempre busquem, perseguim, el plaer. Triem en funció del plaer, és el punt de referència. El plaer no s’ha d’escollir sempre, s’ha de meditar, pensar. S’han d’evitar aquells plaers per aconseguir plaers millors en un futur (per exemple, primer estudiar, renunciem a plaers, però després recollim els resultats que ens aportaran millors plaers). Tots els plaers són béns, però no tots s’han d’escollir per tal d’evitar dolor futur. Hem de jutjar a través del seny, de la recta raó, assumir plaers futurs, dolor present.
El fragment següent, parla sobre l’autarquia, sobre l’autosuficiència. Conformar-se amb el que ara es té, s’ha de tenir prou, no patir per allò que tenen els altres i tu no, és a dir, gelosia. Allò quela naturalesa demana, plaers desitjos, és fàcil, en canvi, els luxes són més difícils.
En el següent fragment, fa referència a que cal anar en compte, fonamentalment amb els desitjos bàsics, com és el cas del menjar.
Seguidament, fa referència als viciosos, faldillers, cràpules. Però dona importància al plaer més important, què és aquell que consisteix en no sentir dolor. Les festes continues no duen a la felicitat, a la llarga duen al dolor. La felicitat la dona la prudència, la moderació, el seny. Ens hem de comportar d’acord amb allò que és moderat. El plaer, els desitjos han de ser assenyats.
Finalment, fa referència a la amistat, i acaba concloent dient que s’ha de viure com un déu.
*Fes clic sobre 'Anàlisi de l'obra' per accedir a l'enllaç de l'obra completa.
.jpg)
