COMENTARI DE TEXT DE DESCARTES
Distinció entre somni i vigília
-IDEES PRINCIPALS:
Aquest fragment pertant a les Meditacions Metafísiques de Descartes. Tracta sobre la seva teoria del coneixement, que per tal d'assolir-lo cal passar per una fase de dubte, el dubte metòdic. És necessar posar tot en dubte, tot és dubtable. Per arribar a la certesa hem de passar pel dubte.
-TÍTOL: El dubte com a camí del coneixement.
-ANÀLISI DEL TEXT:
El text de Descartes tracta sobre la seva part de la teoria que fa referència al dubte metòdic, és a dir, al mètode del dubte com mitjà d'arribar al coneixement. L'objectiu d'aques mètode és criticar radicalment totes les opinions que es creien vertaderes fins a llavors. Descartes busca allò què és indubtable, que seria la peça cabdal per el punt de partida de la filosofia. Segons Descartes no es pot acceptar res que sigui dubtable. Per a l'autor el dubte té diferents fases, en el text fa referència a la primera que afirma que cal posar en dubte tant el coneixmenet sensible, i la segona que afirma que s'ha de posar en dubte també la realitat.
La primera fase, en la qual hem de dubtar del coneixement que ens arriba per mitjà dels sentits. Descartes pensa que s'ha de dubtar ja que si els sentits ens han enganyat una vegada, ho poden fer més d'una. D'aquest manera, si els sentits ens enganyen a vegades quin motiu tenim per pensar que no ho fan sempre? Ja que no ens hem de refiare d'aquells que ens han enganyat una vegada. Per tant, per a Descartes el coneixement sensible és un coneixement de coses probables, coses que no són certes, són dubtoses.
Pel que fa a la segona fase, l'autor defensa que s'ha de dubtar també de la realitat, ja que quan dormim i somiem, creiem que allò que somiem és cert, creiem que el somni és real. Per tant, es pregunta, no pot ser que aquest món real sigui un somni, una fantasia o una il.lusió? No pot ser que les coses mateixes siguin imaginaries?
Per tant, Descartes porta el dubte fins a la màxima radicalitat, però en canvi, el dubte metòdic no és escèptic sinó què és el pas previ a la trobada de la certesa.
-COMPARACIÓ:
Aquesta teoria de Descartes la podrem comparar amb els empírics els quals defensen que el coneixement es coneix per mitjà dels sentits. En canvi, Descartes pensa que els sentits ens enganyen, per tant, no són fiables com per ser el mitjà de coneixement, la font de coneixement.
També podem comparar amb els escèptics, ja que aquests pensen que no hi ha veritats, i en canvi, Descartes defensa que el dubte metòdic és el mètode a través del qual es pot arribar al coneixement, a la veritat, per tant, és el pas previ a la trobada de la certesa del coneixement.
.jpg)
