COMENTARI DE TEXT DE DESCARTES
Les regles del mètode cartesià
-SIGNIFICACIÓ DE CARTESIANISME:
Per a Descartes, “mètode” és recerca de la veritat i, com hem intentat mostrar, aquest és un camí que ja abans ha estat anticipat i iniciat per Maquiavel, La Ramée i Montaigne que fan inviable, després d’ells, tornar a invocar la Fortuna o el Destí com a principis d’ordenació del món. Quan la princesa Elisabeth li demanà el seu parer sobre “El Príncep” de Maquiavel (1646), Descartes li respongué: “Il faut tellement se tenir hors de l’empire de la fortune” (“cal absolutament mantenir-se fora de l’imperi de la fortuna). L’ordre i la “virtù” han de ser el signe de la raó. Tot el cartesianisme és un seriós esforç per posar ordre (mètode) on hi havia atzar.
Per tenir una imatge “veritable” del món, cal un mètode, una forma ordenada de comprensió del món. Per això Descartes es feu retratar amb una llegenda que diu: “Mundus est fabula”: el que importa no són les aparences (l’atzar, la faula), sinó l’ordre intern matematitzat.
Allò que singularitza el mètode cartesià és la seva universalitat, garantida per la matemàtica (que pareix com a paradigma de certesa) i per ser una guia envers la veritat on el subjectivisme (montaignià o maquiavèlic) queda del superat, tot i que no negat. El que aporta Descartes és sobretot aquesta capacitat de conjuminar la racionalitat (pròpia del model matemàtic) i autonomia del jo en el context d’un principi innat que és cogito.
Si Descartes amb el “Cogito” inicia la filosofia moderna és perquè el dubte i l’evidència troben el seu lloc integrat i coherent. Ni l’un ni l’altre no són inútils, tots dos principis tenen el seu moment i la seva necessitat. En definitiva, el cartesianisme és un “pensament arquitectònic”. La “recerca d’un equilibri” (Alquié) i d’un ordre són una bona clau de comprensió del seu pensament.
-IDEES PRINCIPALS:
En aquest text del Discurs del Mètode, Descartes ens presenta les regles del seu mètode cartesià. Per mitjà d'aquest mètode vol arribar a la veritat, vol guiar la raó a través d'un seguit de regles senzilles i escasses, per a la vegada, aquell si les compleixi no confondrà el fals amb el vertader.
-TÍTOL: Ordenar les idees per arribar al coneixement.
-ANÀLISI DEL TEXT:
En primer lloc, cal que diguem que la paraula mètode ve de la paraula methodos que significa camí. Segons Descartes el mètode cartesià ens ha de portar a la certesa d'allò indubtable. Aquest consisteix en un seguit de regles, i aquell que les compleixi no pot confondre allò cert amb allò fals, ja que el mètode permet saber com utilitzar l'intuició i saber com s'han de fer les deduccions. Aquest mètode consisteix en quatre fases, en quatre regles:
En primer lloc l'evidència, és el primer precepte, és el primer criteri, l'absència de dubte. S'ha d'evitar la precipitació i només hem de tenir present allò que es presenta amb claredat i distinció. Els coneixements són vertaders quan són clars i distints.
En segon lloc trobem l'anàlisi, que davant de dificultat s'ha d'nalitzar, dividir en punts i desenvolupar. És aquell procés que segueix la ment per arribar a les idees clares i distintes, per arribar fins els elements més simples.
En tercer lloc, trobem la síntesi, que consisteix en conduir ordenadament els pesaments pujant dels més simples als més complexos. Per tant, s'ha de passar d'allò simple a allò complex, ja que juntar de les parts de l'anàlisi és un fet complex.
I en últim lloc, la revisió i enumeració, és el pas final, s'ha de fer al acabar el procés per revisar i repassar. En el cas de l'anàlisi fem l'enumeració, i en el cas de la síntesi la revisió.
-COMPARACIÓ:
Aquesta part de la teoria de Descartes, el mètode cartesià, pot comparar-se amb el mètode que segueix Plató per assolir el coneixement. Aquest últim va des l'oponió fins ala ciència, des la conjectuea fins el procés d'intuició, tot i aixì, aquest últim només és possible en el món intel.ligible, ja que per a Plató el coneixement no existeix en el món sensible, perquè el coneixement, és un coneixeent de les idees que només es pot fer en el grau superior. En aquest lloc,trobem el major bé, el més difícil de veure, el BÉ.
també podem comparar amb la teoria del coneixement d'Aristòtil. que segueix quatre fases per arribar al coneixement d'allò Universal, en primer lloc a través dels sentits, què és la sensació el punt de partida. En sgon lloc, allò que assolim a través dels sentits les unifiquem a través del sentit comú. En tercer lloc, la imaginació presenta la imatge a l'ànima (enteniment pacient). I en quart i últim lloc, aquestes imatges l'enteniment agent és el que les produeix en Universal, ja que extreu l'essència.
.jpg)
