Agustí d'Hipona va néixer el 354 a Tagaste (Numídia), actualment Souk Ahras, part d'Algèria. Així doncs, era d'ascendència berber. La seva mare, santa Mònica, era una cristiana devota, i el seu pare, Patrici -mort vers el 424-, era pagà
A l'edat d'onze anys, fou enviat a una escola a Madaura, una petita ciutat numídia a unes 19 milles de Tagaste. Allí fou familiaritzat amb l'educació clàssica llatina -retòrica, literatura, etc.-, així com amb les creences paganes i les seves pràctiques. L'any 369 i el 370, es va quedar a casa; durant aquest període va llegir l'Hortensius, un diàleg de Ciceró, que el marcà profundament i li despertà l'interès per la filosofia. Més endavant, Agustí consideraria a Ciceró com una autoritat contra les fal·làcies acadèmiques.
Als disset anys, gràcies a la generositat d'un conciutadà, Romanius, va poder marxar a Cartago, per prosseguir amb la seva educació en retòrica. Allí queda impressionat per la retòrica i les creences del maniqueisme, de manera que s'hi adhereix, per desgrat de la seva mare, profundament cristiana. En la seva joventut, Agustí viu una vida hedpmista, i a Cartago, estableix una relació amb una dona jove, Floria Aemilia, que seria la seva concubina durant més de quinze anys. En aquest període, tenen un fill, Adeodat (Adeodatus). Durant el 373 i 374, Agustí ensenya gramàtica a Tagaste. L'any següent, es trasllada a Cartago per dirigir una escola de retòrica, i s'hi quedaria durant nou anys. Molestat pel comportament dels estudiants de Cartago, el 383 es trasllada a Roma per establir-hi una escola, perquè hi practiquessin els millors i més brillants rètors. Tanmateix, el deceberen les escoles romanes, que considerà apàtiques. Quan arribà el moment de pagar els seus honoraris, els estudiants marxaren. Els amics maniqueus el presentaren al prefecte de la ciutat de Roma, Quint Aureli Simmac, a qui se li havia demanat de recomanar un professor de retòrica per a la cort imperial de Milà.
-IDEES PRINCIPALS:
El text parla del temps com a criatura. No és possible pensar que hi havia abans de la cració, ja que Déu ha creat el temps, creant així el món. Déu és superior ja que per a ell el temps no passa perquè és etern. En canvi, per a les persones si que hi ha passar, present i futur, per tant, són éssers finits i inferiors.
-TÍTOL: Déu com a principi de tot.
-ANÀLISI DEL TEXT:
El text comença dient que hi ha casos on les persones no tenen idees o clares, aquestes poden explicar el món sense tenir a Déu com a creador del món. Pensar què hi havia abans de la creació del món, abans que Déu creés el món. L'autor diu que pensar això és fals, és a dir, són coses falses, són coses que no tenen sentit. El motiu de que sigui fals és que abans que Déu fes la creació del món no hi havia abans, no hi havia temps passat a la creació ja que si Déu ho ha creat tot, també ha creat el temps. Per tant, no pots pensar què hi havia segles abans, anys abans de la creació perquè el temps va ser creat per Déu.
Aquí, Sant Agustí es planteja diverses preguntes sobre com és possibl que algú pugui pensar aquestes coses que ell classifica de faes, és a dir, com pot algú pensar en un temps previ a la creació si Déu va crear el temps?
Per tant, segueix, no és possible preguntar que feia Déu abans de crear perquè l'abans és possible només si hi ha temps, i com no hi havia fins a la creació, doncs no és possible.
Déu és el creador del temps, és el temps. És anterior al temps, per tant, és principi de tot.
Déu, segons l'autor, és superior al temps, és sempre i etern, és sempre present.
Les persones, en canvi, són inferiors a Déu, ja que el temps si que passa per a elles i no és etern.
És a dir, podem concloure dient que Déu sempre és avui, sempre és ara, és etenr, és sempre.
-COMPARACIÓ:
Aquesta teoria defensada per Sant Agustí es pot comparar amb el concepte de temps de Parmènides. Aquest últim afirma que sempre és ara, no hi ha futur ni passat, és present. D'aquesta manera, podem comparar amb el temps per a Déu segons Sant Agustí, Déu sempre és present, no hi ha passat ni futur. Aquesta idea segons Sant Agustí no és igual per a les persones, per tant, es compara amb el temps per a Déu de Sant Agustí i el temps per a Parmènides. Tot i això, Sant Agustí defensa la creació a través del dogma de la fe, i en la teoria de Parmènides aquesta idea no apareix.
.jpg)
