COMENTARI DE TEXT DE DESCARTES
El dubte metòdic i el cogito
-BIOGRAFIA:
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer en proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica. És responsable, entre d'altres coses, de la geometria analítica, de la generalització de l'ús del mot idea amb el significat de "contingut de la ment humana", la invenció de les coordenades cartesianes o de la sentència cogito ergo sum
(penso, aleshores existeixo), a partir de la qual construeix el seu pensament filosòfic.
(penso, aleshores existeixo), a partir de la qual construeix el seu pensament filosòfic.-IDEES PRINCIPALS:
Aquest text de Descartes tracta sobre la seva teoria del dubte metòdic, en la qual creu que per assolir el coneixement vertader primer cal passar per dubte. S'ha de dubtar de tot, dubte del coneixement sensible, els sentits ens poden enganyar, dubte de la realitat, quan somiem creiem que és real. Descartes en aquesta teoria porta el dubte fins l'extrem, per tal d'arribar al coneixement veritable.
-TÍTOL: El dubte del coneixement.
-ANÀLISI DEL TEXT:
Aquest text de Descartes forma part de la seva obra Meditacions Metafísiques. El text comença fent referència de totes aquelles costums i opinions que considerem principis indubtables, però que ell creu que són dubtables. L'objectiu de la teoria de Descartes és arribar a la certesa, a la veritat. Per fer-ho cal dubtar de tot, tot és dubtable, tot es pot posar en dubte. Aquest principi de dubtar de tot l'autor l'anomena principi de recontrucció.
Per a Descartes en la filosofia, en el pensament, aquell principi que es manté sempre és el JO.
Un cop dubtat de tot només ens queda una cosa indubtable, el JO, és allò que es manté en el dubte.
Els sentits, a vegades, ens han fer dubtar, ens han enganyat. Tot i això, la raó també té errades, així que no només és cosa dels sentits. Descartes diu que ell també pot equivocar-se, és un ésser finit, per tant, no és perfecte. Allò que ho estic coneixent, pot ser que sigui un somni perquè quan ho estic somiant crec que allò que se'm apareix és real, és veritat.
Però hi ha un principi que és indubtable, el JO. JO penso, potser és fals allò que estic pensant, però allò què és segur és que JO penso, així que JO sóc, cogito ergo sum (jo penso, per tant, jo sóc).
Segons Descartes, ni el escèptics poden negar el Jo, no poden dubtar d'aquesta primera veritat intuïda en la teoria de Descartes, no es pot dubtar del JO.
El Discurs del Mètode, per tant, considera que el JO és el principi de la filosofia, el cogito, jo penso, per tant, jo sóc, pienso, luego existo. Per tant, com la filosofia busca la veritat, el coneixement, s'ha de centrar en el JO ja que és la primera veritat.
-COMPARACIÓ:
La teoria del gran racionalista la podem comparar amb diverses teories de diversos autors. En primer lloc, podem comparar-ho amb els sofistes, ja que aquests pensen que el conexiement és subjectiu, és relatiu. Per als sofistes no existeix coneixement objectiu, aquest tema és problemàtic per a ells, en canvi, per a Descartes si que es pot arribar al coneixement, a la veritat, ja que el jo és la primera veritat i a partir d'aquesta desenvolupa una llarga teoria on si que s'arriba al coneixement.
També podem comparar-ho amb Sant Agustí, un filòsof de la Edat Mitjana que té una teoria força diferent a la del racionalista Descartes. Per a Descartes el tema central de la filosofia és el JO, el subjecte, en canvi, per a Sant Agustí el centre de la seva teoria és Déu, i el tema del ésser queda en un lloc molt secundàri.
ENLLAÇOS SOBRE EL TEMA DESENVOLUPAT:
.jpg)
